El dret palestí a la tornada és la posició o principi polític que considera que tant els refugiats palestins com els seus descendents (uns 5 milions de persones en 2012), tenen el dret a tornar i el dret a recuperar la propietat que ells o els seus avantpassats van deixar enrere, o van ser obligats a abandonar en el que actualment és l'Estat d'Israel i els territoris palestins (tots dos anteriorment formaven part del Mandat Britànic de Palestina), com a part de l'èxode palestí (la Nakba), resultat tant de la guerra de Palestina de 1948 i de la Guerra dels Sis Dies de 1967.[1][2]
Els defensors del dret a la tornada mantenen que es tracta d'un dret humà bàsic i inalienable, l'aplicabilitat del qual cap als palestins està protegida sota el dret internacional.[3] Aquesta visió sosté que els qui optin per no tornar o per qui el retorn no és factible, haurien de rebre algun tipus de compensació en el seu lloc. Els contraris al dret a la tornada argumenten que no existeix cap fonament en el dret internacional que ho permeti, per la qual cosa es tracta d'una demanda poc realista.[4]
El govern d'Israel creu que aquesta reclamació és exclusiva de l'àmbit palestí, i no considera que l'acolliment dels refugiats palestins i el retorn de les seves antigues propietats a Israel sigui un dret, sinó més aviat una reivindicació política, que hauria de ser resolta com a part d'un futur acord de pau.[5]
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search